Nosaltres, però, decorem i ampliem les possibilitats d’aquests significants i els hi atorguem una funció, un sentiment, un significat. Nosaltres interpretem la realitat física a la nostra manera.
La realitat té moltes interpretacions, no es viuen les coses de la mateixa manera en tots els contextos. Tot té diferents cares i visions, però no estem acostumats a veure-ho així.
La interpretació de la realitat hauria de ser molt subjectiva i pròpia, doncs són les idees que un desenvolupa. Atorgar significats hauria de ser personal, cada persona sent la realitat de manera ben diferent. Però en el món que ens envolta no interessa que pensem i el fet és que els valors ja estan pactats abans de que qualsevol individu neixi, i el seu significat el controlen els quatre poderosos que planifiquen i juguen amb el món.
Durkheim parlaria de Contracte Social, i Geertz de cultura. Sigui com sigui són sistemes organitzats de símbols significatius que ens son externs i coactius.
És a dir, que a través de la significació que se li atorgui als símbols, els líders aconsegueixen controlar la nostra percepció de la realitat i com a conseqüència, el nostre comportament.
El conflicte està en no tenir llibertat per determinar el valor de les coses a nivell individual, i sobretot en la imposició d’una interpretació per sobre de les altres, ja sigui a través de la prohibició o de la unificació d’idees.
A un tros de tela negre, totalment inofensiu, se’l relaciona amb un grup de gent que comparteix ideals anarquistes. I no només se li atribueix aquesta simbologia política, sinó que quan en un context concret com pot ser una manifestació, apareix aquesta tela més o menys feble, es viuen un desencadenat d’accions determinades, que si la tela fos d’un altre color i tingues un altre valor. El més curiós és que segons ells la bandera negra és la no bandera, perquè el negre no és un color per si sol. En aquest cas s’han relacionat conceptes que ni ells mateixos s’atribueixen.
Les fronteres són simples línies traçades en un paper, però tenen molta importància i poden fer molt mal. Una línia d’un plànol va fer esclatar la Segona Guerra Mundial. Una línia cedeix les mines de fosfat a un país o a un altre. Una línia va cedir els territoris brasilers a la potència portuguesa i no pas la espanyola... Tot per un traç de tinta.
L’exemple de l’esvàstica il•lustra com un símbol que té una simbologia determinada en el lloc d’origen, desprès de ser apropiada pels nazis, el significat va canviar radicalment.
El control, que també es dóna a través dels medis de comunicació, aconsegueix que davant del conflicte més recent a Palestina, encara siguem capaços de creure’ns el que volen.
Davant de paraules perilloses, i més en períodes de crisis, que pot fer el poder? Impermeabilitzar a les persones o restar importància al significat que tenen. Pull & Bear, botiga que ven roba per adolescents, persones que estan en plena
investigació i formació personal, ofereixen els productes que podrien crear possibles individus radicals, socialment parlant (amb imatges de Los Ramones), per tal d’escampar la idea i fer-la tant extensa que perdi particularitat i força.
La botiga Natura, per exemple, durant la darrera campanya de Nadal, ha usat l’eslògan Christmas Revolution, desprestigiant i restant importància al significat de la paraula.
El control dels significats és una de les armes més fortes del planeta. Aprendre el significat que els poderosos volen és caure en les seves trampes i les seves mentides. Assumint significats, s’assumeixen també ordres, lleis, imposicions i, finalment, violència.
L’educació en teoria és l’espai destinat a l’aprenentatge individual i social, a l’autonomia i superació personal... Però en realitat és l’òrgan que es centra en transmetre els significats necessaris per a formar part de la societat que et rodeja. Des de petits, ja se’ns transmeten els valors de les coses des de la visió oportuna i no pas necessària. Se’ns forma per a esdevenir peces de engranatge dissenyat.
Per això és necessari fomentar una educació, que ensenyi els valors purs de les paraules i dels significants. Una educació que fomenti l’autonomia, el desenvolupament igualitari de les persones, la solidaritat, la responsabilitat, és a dir les bases humanes. Ens referim a la pedagogia llibertària (Paideia)
És important mantenir-se al marge del poder autoritari que ens manipula amb els seus valors i significats. És important que donem suport i participem a les propostes alternatives i humanes que apareixen.
Cal que ens fem nostre el món que ens pertany, i que donem els significats que més ens convenen, a nosaltres. Un món de i per a nosaltres.
Aquest mur que separa Israel i Palestina
Té la utilitat i el valor que realment necessita cada persona :
L’home vol jeure al sol i la nena una pissarra per escriure
I cal que ajudem a totes les persones a que s’apropiïn del món i s’alliberin. Per exemple ensenyant a tos les dues visions d’una mateixa cosa i donant a triar.
