LA VIOLÈNCIA SIMBÒLICA ÉS UN MECANISME DEL PODER PER EXERCIR-SE USANT LA NOSTRA OBEDIÈNCIA. La coerció derivada del poder és viscuda com a "natural" tant per qui l'exerceix com per qui l'experimenta. Les imposicions són acceptades socialment precisament perquè s'oculten com a tals; la gent no és conscient que són imposicions, accepta aquest significats arbitraris presentant-los com naturals i legitima qualsevol actuació que segueixi aquestes línies.
“Todo poder de violencia simbólica, o sea todo poder que
logra imponer significaciones e imponerlas como legítimas
disimulando las relaciones de fuerza que están en el
fundamento de esa fuerza, añade su fuerza propia, es decir,
propiamente simbólica, a esas relaciones de fuerza”
BOURDIEU, P., PASSERON, J. C. (1995): La reproducción: elementos para una
teoría del sistema de enseñanza. Madrid, Ed. Popular.
La violència simbòlica crea violència directa i, en molts casos, l'acceptació d'aquesta. Per exemple, les lleis imposades però acceptades junt amb l'opinió creada interessadament sobre el "terrorisme" fa que existeixi i s'accepti una "Llei Antiterrorista" que permet i legitima la tortura.
El poder es perpetua amb molt poca resposta per part de les persones afectades (de fet, en això consisteix la violència simbòlica), les quals opten en molts casos per la submissió i l'obediència. Així el Patriarcat crea maneres d'entendre el concepte home/dona a nivell simbòlic i violència envers les dones a nivell directe i físic. El Capitalisme crea necessitats fictícies i desigualtats socials que deriven en precarietat i misèria. Les protestes
i lluites (laborals-conductors/res d'autobús pels 2 dies, Nissan,etc-, estudiantils , "antisistema"-ara en parlarem-,etc.) són reprimides físicament per les forces de seguretat dels diferents Estats.
Llavors apareixen els Mitjans de Comunicació, autèntiques armes simbòliques dels diferents poders per apagar les flames de les descontentes, desobedients o insubmisses del planeta.
El millor exemple que podem donar ara mateix de violència simbòlica és la manipulació que exerceixen els Mitjans de Comunicació (MMCC)en benefici del poder. No diem res de nou si afirmem que cada periòdic, cada canal de televisió oficial respon a uns interessos partidistes, i que tots ells contruibueixen a perpetuar l'ordre establert. La criminalització és una manera de neutralitzar els Moviments Socials (MMSS)i justificar la brutalitat policial. El silenci, un intent d'invisibilitzar-los. Depenent de si el succés del qual es parla passa a prop o lluny, el tema es tracta d'una manera o altra. Posarem com exemple la revolta que està succeïnt en aquests moments a Grècia arrel de l'assassinat d'un noi de 15 anys per part d'un policia. Com que queda lluny d'aquí, periòdics com La Vanguardia han arribat a publicar en els primers dies de revolta justificacions argumentasdes per fer entendre el descontent que hi ha a Grècia: Alta tassa d'atur, precarietat, futur incert, "la generació dels 700" (referint-se als 700 euros que es cobren de mitja, així com aquí seríem les "mileuristes"),etc. Hem escoltat a la tele sociòlegs analitzant la situació, gairebé justificant els disturbis, si més no, entenent-los... Però ¿què passa quan el descontent és aquí?. Els periòdics i televisions locals no se'n fan ressò dels motius de les manifestacions que ells anomenen Antisistema. És millor buidar aquestes protestes de contingut, fer que semblin poques persones molt violentes sense motius per protestar. Sobredimensionen els fets, en molts casos els inventen completament. Personatges com el Josep Cunit (matins de TV3)són autèntics creadors d'opinió. Fan que el poble català dóni com a cert tot allò que ell diu. Si ja ho fan amb les lluites dels i les estudiants contra el Pla Bolonya, que són pacífiques, què no faran amb les persones que ells consideren violentes...
El dissabte 20 de desembre va haver una manifestació a Barcelona en solidaritat amb la revolta a Grècia i amb els empresonats a Madrid (solidaris amb Grècia)per "alarma social". Els Mossos d'Esquadra van rodejar una part del grup que es manifestava, aplastant a la gent entre sí i propinant cops de porra. Si bé és cert que en l'última manifestació feta la setmana anterior es va trencar un caixer (única imatge que van treure els mitjans el dia següent), en aquesta no es va fer absolutament res que no fos rebre cops. Aquest video ho mostra (mireu sobre tot a partir de 2'40")
http://blip.tv/file/1603743
Malgrat això, els MMCC van parlar el dia següent d'enfrontaments i de 5 Mossos ferits (!!?!).
Un altre exemple que representa molt bé la manipulació per part dels MMCC és aquest video. Mireu sencer, si us plau, no té desperdici. Dos "periodistes" de Tele 5 intenten infiltrar-se als Moviments socials de Madrid per criminalitzar-los amb tan poca traça que els enganxen. Aquí surt el que van fer públic i el que no van poder fer públic perquè els hi treuen la cinta.
No calen més paraules.
