TRANSGREDIR EL GÈNERE

Trencar el rol d'home/dona que se'ns assigna en el contracte social no escrit és transgressió, i com a tal es castiga. En segons quins paisos amb la mort, en segons quins altres amb la burla, la marginació, l'estigmatització. Parlem, com no, d'alteritat. Si seguim la norma, no serem considerades "altres", però si no la trenquem, estem acceptant una altra manera d'esclavitut. Malgrat que els diferents governs "democràtics" occidentals pressumeixen d'estar "avançats" en aquest sentit promovent la igualtat en els salaris, parlant de la doble jornada laboral de les dones(com si ja pel fet de parlar-ne canviés alguna cosa), ens trobem que en l'ara i aquí, els canvis reals no són més que paraules. Les dones segueixen tenint assignat el paper de la reproducció, del manteniment de la llar, de la pasivitat,etc i els homes el de durs, insensibles i actius treballadors. Les dones ja fa temps que han entrat en el món del treball, però segueix éssent molt difícil veure una dona electricista, paleta o mecànica. Els homes ja s'ocupen més de la llar, però segueix éssent extrany veure'ls fent les feines domèstiques.
Fora del món laboral, també trobem divisions. Per exemple en els esports, en la política, fins i tot en els Moviments Socials (Un llibre que parla del tema: Estado de Wonder Bra, de Barbara Biglia). No podem negar que, malgrat que el patriarcat afecta a totes les persones, les dones sempre s'han endut la pitjor part. L'opressor en la majoria dels casos ha estat home i l'oprimida, la dona. Sabem que n'hi han excepcions, però el número d'aquestes parla per sí sol. Es inquestionable si posem com exemple el pitjor dels efectes de dita opressio: les dones mortes a mans d'homes en els nostres paissos tan desenvolupats i no-masclistes. Aqui afegim un curt sobre el tema.

I aquí un altre:
http://es.youtube.com/watch?v=GcRY4YQNvQg
A nivell d'opció sexual, com ens sentim, a qui estimem i com ho fem, també se'ns tracta de controlar. Gais, lesbianes, transexuals, intersexuals i totes maneres d'entendre la sexualitat i el gènere que no siguin la de l'heteropatriarcat, son mal vistes. Moltes persones que no es senten identificades amb l'opció convencional tenen problemes per trobar treball o per expressar-se lliurement. Alguns governs han legalitzat el matrimoni homosexual. Això es considera un avenç en molts aspectes, de reconeixement de drets... però anant una mica més enllà, el matrimoni és una institució rebutjada històricament per les diferents lluites alliberadores. La idea de matrimoni i de família tradicional ha estat sempre provocadora de patiments. El feminisme ha treballat molt aquest tema al llarg dels anys (trencar amb les representacions i rols de la família clàssica heterosexual, demanar avortament lliure i gratuit). Ara sorgeixen corrents noves, com la teoria queer, compartida per corrents postfeministes, tot i que no compartida per alguns feminismes de la diferència. Queer és un concepte, una idea i una lluita al mateix temps que apareix als Estats Units com a resposta al caire que havia pres el moviment homosexual els anys 90 (es centrava en homes gais, blancs, sans i de classe mitja...). Es considera que el sexe i el gènere són construits, i que no ens podem limitar a dividir-nos en homes-dones, heterosexuals-homosexuals, sino que hi ha un munt d'expressions de la diversitat sexual. El pensament queer es crea i reflexiona a partir de lectures de Monique Witting i Michel Foucault. Judith Buttler és una de les pensadores feministes actuals imprescindibles. Tot just Beatriz Preciado ha tret un llibre, el Testo-Yonqui, que és fruit d'un estudi que ha fet la mateixa autora amb el seu propi cos prenent testosterona per visibilitzar la complexitat sexual i demostrar que no es poden polaritzar dos opcions i prou. Presenta allò masculi/femení com conceptes biopolítics, i critica l'estetica de la sexualitat. En la seva pàgina apareixen enllaços queer a tenir en compte. Afegim aquí un video d'una acció per reivindicar el dret al propi cos.